Volem donar la notícia de la mort d'en Josep Mestres, acompanyant molts cops de la nostra escola. Descansi en pau.
En Josep Mestres era un home de Sant Boi. Un bon home i amb un gran esperit col·laborador, sempre des de la discreció.Durant anys va acompanyar la seva dona, la Montserrat Deu, en la seva dedicació a la Coral Renaixença i durant un temps repartia el seu acompanyament entre la coral i el rugby.Quan el seu net, el Nil Baró, (enguany jugador de l'equip cadet) va començar de ben petit a l'escola de rugby de la UES, en Josep es va convertir en un acompanyant habitual, i en un treballador per quelsevol necessitat dels equips de vailets rugbistes allà on anessin. Tant és així que durant un parell de temporades, en què erem pocs els efectius de l'escola, la presència incondicional d'en Josep ajudava a que tot acabés de rutllar. Sempre estava disposat a anar a buscar aigua, a portar bosses o el que calgués. En les expedicions es va fer imprescindible alhora que entranyable: per tots nosaltres va acavar sent "l'avi".Després ha estat malalt alguna temporada, però sempre l'hem vist al Baldiri Aleu i a moltes sortides acompanyant l'equip en què jugués el Nil.Ens diuen que ja no tonarà, però els que vàrem compartir amb ell grades, autocars, partits, àpats a peu de camp, fred i calor i moltes il·lusions amb els nanos, sempre el continuarem sentint amb nosaltres.Una abraçada molt forta al Nil, a la Montse i al Joan.Paco Ferron
